Ben mirat no és que Catalunya vulgui independitzar-se d’Espanya ni dels espanyols. Al que aspira Catalunya és a la independència de l’Estat Espanyol, en mans, durant segles, d’unes oligarquies retrògrades, reaccionaries i corruptes, desqualificades per la història, per fer un estat modern veritablement democràtic, igualitari i laic, sota l’imperi de la llei.

Actualment, per tal de combatre el moviment independentista, aquestes oligarquies, intenten trobar la quadratura del cercle sociològic i polític. Es tracte de què, després d’obligar a immigrar a Catalunya, fugint de les penúries econòmiques, i de les misèries, a grans contingents d’habitants d’altres terres d’Espanya (de parla castellana), per assolir una vida millor per a ells, i sobretot, per als seus fills. Ara, després de tants anys d’haver contribuït, amb el seu treball, a la prosperitat de Catalunya, i de considerar-se catalans, per una simple qüestió de nexe idiomàtic, i per efectes del seu DNI, les oligarquies espanyoles, una vegada denominats “la majoria silenciosa”; pretén que aquest contingent original de la immigració es manifesti contra la independència de l’Estat Espanyol, que la majoria del poble català reivindica. Ells volen que facin el paper de “convidat de pedra” de Catalunya.

Això, si que és un autèntic lerrouxisme, i no el que practicava Don Alejandro al segle passat.