Imprimeix

Com era d'esperar, al Partit Popular, que havia profetitzat el seu fracàs, li ha estat impossible de digerir tanta grandesa del poble de Catalunya. Per això, a través dels seus tertulians i parroquians, la factoria de bretolades d'aquest partit s'ha afanyat a llençar a mode de consigna per ús i abús d'agitprop que les manifestacions de la voluntat política dels ciutadans fetes al carrer, per grans que siguin, no gaudeixen de cap valor democràtic i no tenen que ser tingudes en compte, puix que, segons ells, la voluntat democràtica s'expressa i acredita exclusivament mitjançant l'introducció d'un paper de vot dins d'una urna.

Com tothom és sabedor, la democràcia no va néixer en els escons de cap Parlament, sinó als carrers, a l'Ágora grega. Més endavant, com és natural, amb motiu del creixement de les poblacions, sobre tot a les grans ciutats, així com amb l'evolució de la forma de viure de la societat moderna, fou impossible l'ús de les places públiques per parlamentar els afers polítics de forma democràtica. Es varen construir els edificis dels parlaments, i, com no tots els ciutadans podien assistir-hi i participar, va sorgir la figura del diputat que representa als ciutadans mitjançant un contracte in persona perfeccionat pel vot electoral. No obstant, encara avui les seus dels ajuntaments dels municipis del nostre país i de tota Europa donen front a una plaça pública on els ciutadans es manifesten amb motiu dels grans esdeveniments polítics. D'altre banda, els diputats dels parlaments, fins no fa gaires anys, amb l'absència dels aparells electrònics actuals manifestaven el seu vot in voce.

En contra de l'opinió dels talibans de la Constitució espanyola (malgrat que els seus ascendents polítics s'han carregat en dos segles d'història quatre constitucions democràtiques, bé a cavall o bé a peu) cal preguntar el perquè la papereta d'un vot dipositada a una urna en el col•legi electoral d'un poble o del barri d'una ciutat, gaudeix de més valor democràtic que la declaració de voluntat al carrer, a viva veu, en una manifestació multitudinària que ha portat a alguns ciutadans a recórrer més de cent kilòmetres de distancia per a poder participar-hi. S'ha d'afegir que quan una multitud de ciutadans com la del dia 11 es veu obligada a manifestar-se al carrer per defensar els seus drets com a poble és per dos motius: perquè no hi ha democràcia o bé perquè aquesta està podrida.

Amb aquestes estratègies polítiques tant barroeres i mentideres del Partit Popular, el primer que es constata és que aquesta gent encara no s'ha assabentat que l'oligarquia político-económica espanyola que des de sempre ha caminat a contrapèl de la historia, manté segrestat a l'Estat espanyol des de fa segles, tal i com va observar el President de la II República, Manuel Azaña al dir: "desde siempre acampan en las laderas del Boletín Oficial del Estado". Aquesta classe dominant està històricament desqualificada per a construir un estat realment modern i demòcrata a nivell europeu. Davant d'aquesta crua realitat, Catalunya té la necessitat vital i el dret com a nació de crear, el més aviat possible, un estat en llur territori que ens permeti posar en marxa unes estructures democràtiques orientades cap un estat social de dret en benefici i prosperitat de tots els ciutadans de Catalunya.

PD: El valor dels medis de comunicació de Catalunya, malgrat el seu paper decisiu per assolir la democràcia durant la transició després dels anys de plom del feixisme espanyol, resideix avui més pel que callen que pel que diuen. És primordial canviar de registre, transformant-se en capdavanters de l'informació per tractar a fons l'afer "Jordi Pujol" amb totes les conseqüències. No podem deixar-lo en mans de la Brunete mediàtica de la "meseta", perquè som nosaltres, els ciutadans de Catalunya, els primers ofesos.