Al Secretari del Partit Socialista de Catalunya:

Fa catorze o quinze anys, en un programa de radio, una periodista orgànica del PSC, amb motiu d'un comentari crític sobre la política del partit, em va deixar anar; -Si tant critiques i discrepes del PSC, perquè no et dones de baixa com a militant? Jo li vaig respondre: -Si vostè tingues moltes accions d'una gran empresa, les llençaria totes a la claveguera pel fet de no estar conforme amb l'actuació del Consell d'Administració? Ella em va contestar que no. Llavors vaig dir-li: -Puix jo tinc moltes "accions" d'aquest partit representades en esforços, il•lusions i esperances, i no penso llençar-les a la claveguera perquè els partits, com les empreses, poden canviar els seus òrgans de direcció.

Després de tants anys d'esperar un canvi que no ha arribat mai, no tinc més remei que certificar la mort de la meva vella esperança i demanar al Partit que posi punt i final als meus 36 anys de militància.

No vull acomiadar-me del Partit sense exposar els motius que justifiquen el meu adéu. En primer lloc, cal recordar que el Partit Socialista de Catalunya-PSOE fou fundat per servir dos objectius bàsics: 1er, la consecució d'una societat sense classes, socialista i autogestionada, que assumeix el marxisme com a mètode d'anàlisis i transformació de la realitat. 2n, El Partit sorgit de la unificació amb la F.S.C. (PSOE), que tindrà plena sobirania en l'establiment del seu programa de govern, adequat al grau d'autonomia assolit per Catalunya en cada moment històric, en la prospectiva del ple exercici del dret a l'autodeterminació. (paraules tretes dels Estatuts del Partit i de les Bases de la Unitat).

Els dos principis ideològics i polítics que conformaven la raó d'ésser del Partit han estat traïts sense pal·liatiu. En relació a l'assumpció del marxisme com a mètode d'anàlisis de la realitat, el Secretario General del PSOE, Felipe González, ja fa bastant temps que se'l va carregar com a inici de la seva carrera cap al al social-lliberalisme, sense que ningú en el PSC, tret d'un petit reducte testimonial, mogués un dit.

Pel que fa a la lluita per avançar cap una societat socialista, es trist constatar que el PSC ha desistit dels seus postulats ideològics i sobre tot del compromís històric, fins el punt que ja ni es qüestiona l'existència del capitalisme. Aquesta davallada ideològica no fa altre cosa que subvertir els fonaments dels valors socialistes.

Avui el PSC no se n'adona que Catalunya està vivint el moment històric, en relació al seu futur com a nació, més important en 300 anys. La política practicada per la direcció del partit sobre l'esdeveniment del 9 de novembre és més pròpia d'una federació regional del PSOE que d'un partit de classe i nacional, la raó d'ésser del qual és Catalunya. Resumint, és una llàstima la situació d'un partit que estava cridat a reformar la societat catalana dins de l'igualtat i el progrés, i que ha claudicat de les brillants aportacions teòriques i doctrinals sobre el socialisme amb un inequívoc sentit nacionalista de fa uns anys.

No me'n vaig enutjat amb el PSC ni preocupat pel seu futur, ja que un partit es pot fer i desfer. Me'n vaig dolgut amb les oligarquies dirigents del Partit, per haver fet mal ús, durant tants anys, del mot socialista i malbaratat els principis que l'informen, fent-lo inservible com a motor del canvi de la societat durant almenys 50 anys.

Salut,

Eduard Moreno Ibáñez

 

PD1: Extracte d'un Manifest-Programa del Partit Socialista de Catalunya:

"L'exercici del dret a l'autodeterminació, que és el dret d'una col·lectivitat humana, dins el seu marc territorial, de decidir en plena llibertat el seu futur polític, fins i tot el de constituir-se en estat autònom o independent. Mitjançant l'exercici d'aquest dret, que és una exigència inalienable i imprescindible, el nostre poble decidirà el marc institucional que millor convingui a la nostra realitat nacional."

PD2: Prego que em donin de baixa del Partit i de l'obligació del pagament que vinc satisfent fidelment des de la seva fundació fa 36 anys.