psc-psoeEl mot socialisme és definit pel Diccionari General de la Llengua Catalana com un “Sistema d’organització social segons el qual l’Estat tindria el control de les activitats econòmiques a fi que la cooperació substituís la competència, els guanys del treball fossin repartits equitativament, etc.”

La Reial Academia de la Llengua Española fixa el mot socialisme en un “Sistema de organización social y económico basado en la propiedad y administración colectiva o estatal de los medios de producción y en la regulación por el Estado de las actividades económicas y sociales, y la distribución de los bienes”.

A la vista d’aquestes definicions característiques del socialisme es desprèn, de totes a totes, que el Partit Socialista Obrer Espanyol i el Partit Socialista de Catalunya, degut a la caiguda en picat d’ambdues en braços del neolliberalisme i la seva deserció dels seus primigenis valors ideològics, no encaixen avui amb els postulats descrits del socialisme i, per tant, els hi sobra el mot de socialistes. Dit això, resulta moralment avinent i just exigir que esborrin el nom de socialistes de les seves senyes d’identitat política.

No s’ha d’oblidar que, d’ençà alguns anys, l’oligarquia dominant dels partits que ens ocupen s’ha anat endinsant pel camí dels partits de centre, si es que existeix en política el centre, fins el punt que ja ni es qüestionen l’existència del sistema capitalista malgrat la seva intrínseca perversió. En conseqüència, s’han deslligat dels principis i valors que informen el socialisme i, sobre tot, del compromís històric envers la lluita per la transformació de la societat capitalista, actualment empitjorada per la globalització econòmica.

Concretament, al fer ús de la seva condició de socialistes, a més de mantenir una propietat indeguda del mot, cauen en una impostura històrica que està devaluant i malmetent el sentit de la pròpia paraula fins a fer-la políticament inservible per l’esdevenidor durant molts anys. Per això, els que creiem que el socialisme arribarà a ser la solució per la societat, pensem que tenim l’obligació de demanar al PSOE i al PSC que facin el favor de treure el mot socialista de la seva identitat política.

Eduard Moreno

psc2Al Secretari del Partit Socialista de Catalunya:

Fa catorze o quinze anys, en un programa de radio, una periodista orgànica del PSC, amb motiu d'un comentari crític sobre la política del partit, em va deixar anar; -Si tant critiques i discrepes del PSC, perquè no et dones de baixa com a militant? Jo li vaig respondre: -Si vostè tingues moltes accions d'una gran empresa, les llençaria totes a la claveguera pel fet de no estar conforme amb l'actuació del Consell d'Administració? Ella em va contestar que no. Llavors vaig dir-li: -Puix jo tinc moltes "accions" d'aquest partit representades en esforços, il•lusions i esperances, i no penso llençar-les a la claveguera perquè els partits, com les empreses, poden canviar els seus òrgans de direcció.

Publicat a la Revista Ateneu nº 23 de gener de 1997

Seixanta anys després s'han acomplert les paraules pronunciades per Dolores Ibàrruri en el multitudinari comiat que Barcelona va retre a les Brigades Internacionals el 15 de novembre de 1938: "Y cuando el olivo de la Paz vuelva a florecer en España, volved. Sois la historia,sois la leyenda."

voteEl clamorós èxit de la V de la Diada en participació humana i amb organització impecable i cívica, a més a més de festiva, ha fet que el seu exemple, com el vent, s'hagi escampat positivament per Europa y el món.

elpais-3-10-96Publicat a "El País" el 2 d'octubre de 1996

Pese a que el oficio de político debería ser el de un arquitecto de las ideas para construir el futuro de la sociedad a la que sirve, lo cierto es que los nuestros no son nada proclives a exponer públicamente refle¬xiones ideológicas o políticas. Este alejamiento del quehacer intelectual hace que sean muy pocos los po¬líticos cuyo pensamiento divulgado constituya un Corpus doctrinal de alguna importancia. El sometimiento a la disciplina de los partidos, por aquello de que el que se mueve no sale en la foto, el obligado acatamiento a los...

casinoDins de la ciència política i de la sociologia existeixen diverses definicions dels estats. Així, tenim "l'estat del benestar", "l'estat de les autonomies", "l'estat mínim", "l'estat policial", etc...

Ara, que després de 300 anys, tots plegats estem obrint el camí cap a la construcció d'un Estat per a Catalunya, es corre el perill que, quan l'haguem assolit, aquest sigui anomenat com "l'estat crupier de Catalunya".

Publicat a "El Periodico" el 25 d'agost de 1995elperiodico25-8-195

Como es sabido, la mofeta es un mamífero suramericano parecido a la comadreja que cuando se ve perseguido lanza un líquido hediondo para hacer desistir por asco a sus perseguidores.Con motivo del cerco instructor en el caso GAL del juez Baltasar Garzón y, especialmente, por el traslado del sumario al Tribunal Supremo, algunos dirigentes y altos cargos políticos del PSOE está

psc1Durant els darrers anys, el Partit Socialista de Catalunya s’ha allunyat ostensiblement dels principis ideològics que li eren propis, fins l’extrem que ja ni es qüestiona la existència del sistema capitalista. Ara, degut a l’erràtica estratègia dels seus dirigents en el present procés polític que enfila el camí cap a la sobirania de Catalunya, es juga a la ruleta russa el seu esdevenir polític en el nostre país.

Publicat a "El País" el 18 de Novembre de 1994

Desde que a la economía especuladora se le llama ingeniería financiera y sus artífices merecen las portadas y los mejores espacios en los medios de comunicación, como los nuevos héroes nacionales de la posmodernidad, todo resulta posible en este país de las maravillas y los desencantos.

publico-25-9-210

Publicat a "Publico" el 25 de setembre de 2010

La fatídica sentència del Tribunal Constitucional del 28 de juny del 2010 situa Catalunya en el conflicte polític més greu i de solució incerta des que va iniciar la seva etapa autonòmica. Un conflicte que, alhora, afecta el Govern central per la seva corresponsabilitat en la proposta de l'Estatut de Miravet.

elperiodico19-11-84Desde Narcís Roca i Farreras, primer teórico del nacionalismo catalán, pasando por Pella i Forgas, Martí i Julia y más tarde el propio Francesc Maciá han dejado escrito que la causa de la autonomía de Catalunya no triunfaría hasta que se apoderaran de ella las clases obreras y populares, como así ocurrió en 1931 con la instauración del autogobierno de Catalunya,