Discurs de Francesc Macià durant la sessió d’investidura com a president de la GeneralitatA través de l’historia; quan les raons del fet nacional de Catalunya han emergit a la palestra política, tot d’una, s’han obert les comportes de d’endèmica intolerància de l’estat espanyol mitjançant campanyes de manipulació de la realitat que inevitablement han creat una aprensió i recel i àdhuc bel·ligerància de molts espanyols vers Catalunya. Aquesta propaganda sistemàtica plena de situacions i conceptes artificials, sobre tot en l’època més clerical-feixista de la dictadura franquista, que arribà a assolir una falsa imatge del “hecho catalán” al presentar-ho com la simple aspiració material d’una comunitat rica, egoista i insolidària amb la resta d’Espanya.

opinio-catalunya1Ben mirat no és que Catalunya vulgui independitzar-se d’Espanya ni dels espanyols. Al que aspira Catalunya és a la independència de l’Estat Espanyol, en mans, durant segles, d’unes oligarquies retrògrades, reaccionaries i corruptes, desqualificades per la història, per fer un estat modern veritablement democràtic, igualitari i laic, sota l’imperi de la llei.

Publicat a: El Pais, 9 de Novembre de 2005

(http://elpais.com/diario/2005/11/09/catalunya/1131502042_850215.html)

En el ya lejano año de 1979, junto con Francesc Martí Jusmet, publiqué un libro titulado Catalunya para españoles. La decisión de escribirlo y de su título obedeció a que, culminado el periodo de la transición a la democracia en España, se abría el camino para recobrar el Estatuto de Autonomía de Cataluña "en mala hora concedido por la República", según el preámbulo de la ley franquista que lo derogó.

ateneu-a-1

Publicat a la Revista de l'Ateneu Barcelonès

Quan en Francesc Cambó va publicar el seu llibre titulat: Per la concòrdia, eren temps difí­cils per a la reivindicació dels drets nacionals de Catalunya ja que la política anticatalanista de la dictadura de Primo de Rivera va tallaren sec el moviment nacionalista vigent durant els cinquanta anys anteriors.

 Publicat a "El País" el 29-9-1995

Hace unos días el presidente de la Generalitat afirmó que la convivencia en Cataluña “es como un jarro precioso que no se puede romper”. Esta advertencia la emitió con relación a la política del Partido Popu­lar sobre el tema de la lengua y la cultura catalana, ante una eventual victoria del partido conservador en las próximas elecciones legislativas. Hay que aclarar que dichas palabras fueron pronunciadas antes que el mentado partido abrazara la causa del catalanismo (centrado y abierto) con pretensiones cambonianas.